PASSOS DEL PROCÉS TÈXTIL

FILATURA:  procés que té per objectiu obtenir fibres tèxtils. El propòsit de filatura es obtenir un producte homogeni final, amb resistència uniforme. Per transformar una massa de fibres en una operació de torsió de fil s'ha de fer una combinació de fibres tèxtils.

La filatura de les fibres naturals segueix els passos següents:

·         Netejar les fibres.

·         Pentinar-les perquè quedin paral·leles.

·         Estirar, torçar i cargolar les fibres.

Hi ha 3 tipus de filatura:

·         FILATURA DE COTÓ: tracta el cotó des de la matèria bruta fins el fil, ja sigui segons el cicle de cardat (fils gruixuts) o segons el de pentinat (fils fins i resistents.

·         FILATURA DE LLANA:  les matèries estan en forma de cintes, havent estat fetes les primeres operacions en els pentinatges.

·         FILATURA DEL LLI: El fil es fabrica en màquines filadores en sec (fils grossos) o en moll (fils fins).

TISSATGE:  El tissatge és un procés pel qual es va passant el fil de la trama, creuant-hi els fils de l'ordit per la part externa de la trama, cada cop que passa la llançadora d'un costat a l'altra. Així, s'aconsegueix finalment, amb aquest encreuament de la trama volant i l'ordit fix, la tela.

TIPUS DE FILAMENT:

·         Els fils d'ordit, disposats longitudinalment, que determinen la llargada i l'amplada de la peça de roba.

·         Els fils de trama, que s'entrellacen transversalment amb els d'ordit.

TIPUS DE TEIXITS:

·         El tafetà és el lligament més senzill. Cada fil de trama passa alternativament per sobre i per sota dels fils d'ordit. Aquest lligament permet obtenir teixits que no tenen ni dret ni revés. Algunes teles fetes amb lligament de tafetà són la batista, les teles de lli i la lona.

·         El lligament de sarja fa una mostra en diagonal amb més o menys relleu, i té dret i revés. Els punts de lligament es desplacen un espai cap al costat en cada passada que fa la trama. Dos exemples de teixit de sarja són la gavardina, que pot ser d'estam o de cotó, i la roba texana.

·         En el lligament de setí o ras, el fil d'ordit passa per sobre de quatre passades de trama, o a l'inrevés. En el primer cas, el teixit resultant és el setí; en el segon, el ras. Tant l'un com l'altre tenen un ordit molt espès i dens, per això la superfície és tupida i llisa.

ACABATS: Els acabats són les operacions que faciliten la conservació i modifiquen el color i la textura natural dels teixits per fer-los millors i més atraients al consumidor.

·         EL TINT: El procés de tintar consisteix a donar color al fil o a la tela mitjançant colorants.

·         L’ESTAMPAT: consisteix a aplicar dibuixos de colors sobre una tela. 

 

CONFECCIÓ: consisteix a fer les peces de vestir d'acord amb uns paràmetres, i pot ser artesanal o industrial. 

·         EL DISSENY: és l'elaboració del projecte des del moment en què es fabrica el fil o la tela fins a la confecció del vestit. El món de la moda depèn dels dissenyadors que marquen les pautes de la roba anomenada «prêt-à-porter», o adaptació dels models d'alta costura a la producció industrial.

·         EL PATRÓ: és la representació gràfica de les diverses parts que formen una peça de vestir, seguint un disseny previ, per tallar-les i cosir-les. En la confecció artesanal, les peces tenen les mides de la persona que les ha de portar.