FILATURA: procés que té per objectiu obtenir fibres
tèxtils. El propòsit de filatura es obtenir un
producte homogeni final, amb resistència uniforme. Per transformar una massa de
fibres en una operació de torsió de fil s'ha de fer una combinació de fibres
tèxtils.
La filatura de les fibres
naturals segueix els passos següents:
·
Netejar les fibres.
·
Pentinar-les perquè quedin paral·leles.
·
Estirar, torçar i cargolar les fibres.
Hi ha 3 tipus de filatura:
·
FILATURA DE COTÓ: tracta el cotó des de la
matèria bruta fins el fil, ja sigui segons el cicle de cardat (fils gruixuts) o
segons el de pentinat (fils fins i resistents.
·
FILATURA DE LLANA: les matèries estan en forma de cintes,
havent estat fetes les primeres operacions en els pentinatges.
·
FILATURA DEL LLI: El fil es fabrica
en màquines filadores en sec (fils grossos) o en moll (fils fins).
TISSATGE: El tissatge
és un procés pel qual es va passant el fil de la trama, creuant-hi els fils de l'ordit per la part
externa de la trama, cada cop que passa la llançadora d'un costat a l'altra.
Així, s'aconsegueix finalment, amb aquest encreuament de la trama volant i
l'ordit fix, la tela.
TIPUS DE
FILAMENT:
·
Els fils d'ordit, disposats
longitudinalment, que determinen la llargada i l'amplada de la peça de roba.
·
Els fils de trama, que s'entrellacen transversalment amb els d'ordit.
TIPUS DE TEIXITS:
·
El tafetà és el lligament més senzill. Cada
fil de trama passa alternativament per sobre i per sota dels fils d'ordit.
Aquest lligament permet obtenir teixits que no tenen ni dret ni revés. Algunes
teles fetes amb lligament de tafetà són la batista, les teles de lli i la lona.
·
El
lligament de sarja fa una mostra en diagonal amb més
o menys relleu, i té dret i revés. Els punts de lligament es desplacen un espai
cap al costat en cada passada que fa la trama. Dos exemples de teixit de sarja
són la gavardina, que pot ser d'estam o de cotó, i la roba texana.
·
En el lligament de setí o ras,
el fil d'ordit passa per sobre de quatre passades de trama, o a l'inrevés. En
el primer cas, el teixit resultant és el setí; en el segon, el ras. Tant l'un
com l'altre tenen un ordit molt espès i dens, per això la superfície és tupida
i llisa.
ACABATS: Els acabats són les operacions que faciliten la conservació i modifiquen el
color i la textura natural dels teixits
per fer-los millors i més atraients al consumidor.
·
EL TINT: El procés de
tintar consisteix a donar color al fil o a la tela mitjançant colorants.
·
L’ESTAMPAT: consisteix a aplicar dibuixos de colors sobre una tela.
CONFECCIÓ: consisteix a fer les peces de vestir d'acord amb uns paràmetres, i pot
ser artesanal o industrial.
·
EL DISSENY: és l'elaboració del projecte des del moment en què es fabrica el fil o la
tela fins a la confecció del vestit. El món de la moda depèn dels dissenyadors
que marquen les pautes de la roba anomenada «prêt-à-porter», o adaptació dels
models d'alta costura a la producció industrial.
·
EL PATRÓ: és la representació gràfica de les diverses parts que
formen una peça de vestir, seguint un disseny previ, per tallar-les i
cosir-les. En la confecció artesanal, les peces tenen les mides de la persona
que les ha de portar.
